És època de podar arbres i arbustos i això implica l’acumulació d’un volum de poda que, de vegades, no sabem ben bé què fer amb ells.
En lloc de pensar que tenim una sèrie de residus al jardí, una bona idea és convertir les restes de poda en la matèria prima per construir la fertilitat del sòl i tancar el cicle de nutrients per retornar el que hem tret del sòl. en aquest cas, la poda cobra una importància fonamental. Aquest material té una sèrie de característiques que el fan ideal per obtenir un bon compost, però necessita un processat.
Quan la dimensió del jardí és tal que no es generen massa restes, l’ideal seria disposar d’un petit raconet per a un compostador que ens permeti aprofitar de tots els rostolls i restes de poda, junt amb altres restes orgànics que es generin a casa, per utilitzar-los com adob natural.
Funcions de les restes de la poda en el compostador
Les diverses funcions que compleix la poda dins del compostador són:
- Absorbeix l’excés d’aigua que aporten altres materials com la gespa o restes de cuina.
- Ajuda a mantenir l’equilibri entre la quantitat de carboni i nitrogen. Tots dos són nutrients essencials que han d’estar en unes adequades proporcions perquè el procés del compostatge sigui correcte. Les restes de poda aporten més carboni i compensen, així, restes amb elevat contingut de nitrogen, com els de cuina, les retallades de gespa o els fems.
- Aporta volum al compost.
- Dóna esponjositat al contingut, el que permet una millor circulació d’aire i fa que el procés tingui lloc en presència d’oxigen.
Tanmateix, per complir totes aquestes funcions cal que les branques estiguin trossejades en fragments més o menys petits. La trituració no és imprescindible per obtenir compost, però ajuda molt.
La trituració
Si les restes de poda són de gran volum com troncs i branques gruixudes cal reduir la mida perquè el procés de descomposició sigui més ràpid i eficient mitjançant la trituració. La fragmentació de les restes amb maquinaria facilita l’assimilació d’aquesta matèria orgànica pel sòl, a la vegada que elimina problemes de fitosanitaris.
La mida dels fragments té una gran importància en la velocitat de transformació de la matèria orgànica, perquè, si la mida és gran, els bacteris i fongs tenen poc poder de penetració, i gairebé només poden créixer sobre la seva superfície externa. si es tritura massa, d’altra banda, també pot ser perjudicial. Un objecte en una sola peça presenta molta menys superfície que el mateix objecte esmicolat, el qual disposarà de més espai sobre el qual puguin desenvolupar-bacteris i fongs, la qual cosa comporta una major velocitat de descomposició. la mesura ideal de les restes de branques hauria de ser de 5-15cm
Durant el manteniment habitual d’un compostador cal girar les restes per homogeneïtzar i airejar. Si els fragments són de grans dimensions, el volteig és molt més laboriós que si es tracta de material triturat.
Altra opció amb les restes de poda triturades és fer-los servir com “mulch” o cobertura de terra que proporciona beneficis per al sòl (millora de l’estructura, augmenta retenció d’aigua, etc.), beneficis per a les plantes (nutrients), beneficis pel sistema (redueix o suprimeix plagues i patògens, augmenta la biodiversitat, etc.) i beneficis pel jardiner (econòmic i fàcil d’aplicar).
Si en voleu saber més, ens ho podeu consultar.
