Malalties habituals en les plantes.

malalties plantes

Les plantes com qualsevol ésser viu també pateix de malalties i plagues. Molts cops es produeixen canvis i respostes parcials o totals (la mort) en la planta. Vols saber quines són les malalties habituals en les plantes?

Les infeccions poden afectar diferents parts de les plantes: arrels, fulles, flors i fruits o els vasos del xilema, per exemple. Cada tipus tindrà uns efectes diferents: dificultat d’absorció d’aigua, problemes amb la reproducció i la fotosíntesi, etc.

Però, quines són les malalties més habituals?

Míldiu: és un fong que surt quan hi ha molta humitat i una temperatura entre 10 i 20ºC. S’identifica fàcilment perquè té presència com a taques blanques i grogues a les fulles, quan s’exten provoca necrosis a algunes parts. És habitual en plantes com la del tomàquet, l’albergínia, el cogombre, la patata o la ceba.

Oïdi: també es tracta d’un fong amb presència blanquinosa, però que es distingeix per tenir aspecte de pols. Afecta totes les parts aèries de les plantes, sobretot les fulles. Com tots els fongs, també sorgeix a partir d’un alt nivell d’humitat , però també influencien les males herbes, alt nivell de nitrogen o mala ventilació. Amb aquest fong es bloqueja la llum i per tal no es pot realitzar la fotosíntesi de la planta correctament, fent que acabi causant la mort de les fulles.

Antracnosis: no es tracta d’una única malaltia, sinó un conjunt d’elles. Són provocades per fongs i per excés d’aigua que faciliten la seva reproducció. Es pot manifestar de diferents maneres: en fulles tendres es veu una gran afectació, apareixen taques en els fruits i el fullatge s’acaba assecant.

Alternaria: aquesta malaltia també és provocada per un fong i afecta les fulles, als talls, a les flors i als fruits. Es pot apreciar en forma de taques de color cafè o negres, però també pot provocar el podriment dels fruits. Les espores germinen i penetren als teixits de les plantes gràcies a l’aigua. Al cap d’uns dies es comencen a veure els primers símptomes.

Septoria: és un tipus de malaltia que afecta principalment al blat, al sègol i la civada i és provocada per fongs. Els símptomes que mostren són taques a les fulles que comencen longitudinalment entre els nervis i es converteixen un color groguenc.

Sclerotinia: També conegut com a floridura blanca. Es tracta d’un fong que es reprodueix a unes temperatures entre 20 i 25 °C, però també necessitat humitat i pot viure fins a 10 anys en condicions òptimes. Normalment, la infecció comença des del terra i va pujant. Apareix una podridura blanca que agafa textura de cotó. En les fulles es converteix en cremades.

Armillaria: aquest fong podreix les arrels de moltes espècies de plantes. Es tracta d’un fong que és comestible per a les persones, però per a les plantes pot ser perjudicial. Normalment, es produeix a la base del voltant dels arbres, però els efectes es veuen reflectits fins a les copes dels arbres i a les branques. Les plantes i arbres es veuen perjudicades a l’hora d’absorbir aigua, ja que afecta les seves arrels.

Fusarium: aquest fong es troba en el substrat i està format per grans variants d’espècies que afecten diferents parts de les plantes. Aquest tipus de fong té molta facilitat per desenvolupar-se amb altes temperatures i amb poca humitat. Pel que fa als símptomes es pot identificar com un pansiment progressiu, on les fulles es tornen més marrons.

Com tractar-les i prevenir-les?

Cada fong, malaltia o plaga que puguin tenir les plantes tenen un tractament diferent, el millor serà que us poseu en contacte amb un equip de professionals com per exemple el de Parcs i Jardins Catalunya. Tot i això, us podem recomanar un seguir de recomanacions que faran que es redueixi l’impacte:

  • S’ha de mantenir la separació entre les plantes i l’arbrat que estigui infectat. Les espores es transporten per l’aire.
  • No facilitar la propagació del fong sempre que sigui possible. Reduir la humitat i la temperatura, sempre i que no sigui perjudicial per a la nostra flora.
  • Retirar la part infectada en la mesura que sigui possible.
  • Procurar un bon drenatge i control de la humitat.
  • Fer una poda recurrent.

Deixeu un comentari