Des de Parcs i Jardins Catalunya treballem en el desenvolupament de tècniques de bioenginyeria aplicades a la restauració dels espais verds amb l’objectiu de minimitzar l’impacte ambiental mitjançant sistemes naturals augmentant el seu valor natural.
La gestió forestal garanteix la persistència de les masses forestals compatibilitzant-la amb l’aprovisionament de béns i serveis i la funcionalitat dels boscos. L’aprofitament sostenible dels recursos forestals cobreix les necessitats d’un sector clau per al territori i permet la persistència i millora dels boscos davant dels riscos com els incendis forestals i del canvi climàtic.
En què consisteix la bioenginyeria?
La bioenginyeria és una disciplina relativament jove que s’ha desenvolupat principalment als països del centre d’Europa: Àustria, Suïssa, Alemanya, etc., països que tenen una tradicional sensibilitat pel manteniment de l’entorn natural i tracten de reforestar els impactes produïts per les grans obres mitjançant tècniques que potencien i activen la regeneració natural. Així doncs, si busquem la paraula bioenginyeria a la web, trobarem la següent definició:
“La bioenginyeria és una disciplina tècnica i científica que es basa en la fusió integrada dels fonaments de les ciències biològiques i els principis tradicionals de l’enginyeria i engloba objectius tècnics, ecològics i de gestió del paisatge”
En aquest sentit, els professionals de Parcs i Jardins Catalunya apostem pel desenvolupament de tècniques de bioenginyeria com una de les eines que pretén contribuir a la millora dels espais verds que envolten als ciutadans.
Les tècniques de bioenginyeria
Les tècniques de bioenginyeria es caracteritzen per la utilització de material vegetal i es divideixen en dos grups segons la utilització o no de materials inerts de suport:
- Tècniques d’estabilització amb material viu o Enginyeria naturalística. Es basen únicament en material viu com estaques, plantacions, rizomes, sembra o brancatge, cobertura de branques en marges i feixines vives. Els salzes (Salix spp.) són probablement el gènere de plantes llenyoses més utilitzades juntament amb els tamarius (Tamarix spp.) i els baladres (Nerium oleander) per a les actuacions de bioenginyeria.
- Tècniques mixtes d’estabilització amb material viu. Es combina el material inert amb el material viu. S’inclouen en aquest grup els rotllos estructurats en fibra vegetal, altres elements de fibra (geomalles, geofibres, mantes orgàniques, etc.) i els gabions de pedra.
Un cop entès que és la bioenginyeria i les seves tècniques, des de Parcs i Jardins Catalunya fem servir tècniques de bioenginyeria en treballs de:
- Estabilització de talussos.
- Recuperació de lleres de riu.
- Recuperació d’espais degradats.
- Àrees de lleure.
- Camins i corriols.
Amb la finalitat de proposar solucions a problemes puntuals de recobriment, d’estabilització o de control d’erosió, sempre després d’un estudi de les característiques de l’espai de referència en el que s’apliquen, aconseguint llavors una dimensió ecològica, tècnica, social i paisatgística. Si en voleu saber més, ens ho podeu consultar. També podeu consultar l’apartat de gestió forestal del nostre web.
